I quan tot sigui fosc, somriu
somriu per tots
somriu per ells
somriu... per tu ...
I somriu al dolor,
desgarrador
Somriu que pots !!! Somriu
al cel, al vent, la terra, la mar...
Doncs del cel ve l'ocell : lliure
Del vent , el cant
De la terra , la mare
I de la mar , tranquil.litat
Mare ajuda a que el cant de l'ocell,
vença el dolor lascerant ...
vença el mal i les ombres
i cure les ferides obertes pels danys, els anys ...
Somriu ... vencerem ...
martes, 1 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)