Conversa. 3 anys més tard

Ell- Hola! Com va? Tot bé?

Ella- Ei! Quant de temps! Sí, tot bé. Com sempre, no he patit ninguna alteració significativa des d'aquell dia.

Ell- Bé, jo tampoc, ma vida segueix igual. La feina, la nòvia... I tu? Continues... continues... sense ningú?

Ella- Això està bé, no? Diuen que qui estiga bé, que no es menege. Sí, continue.

Ell- ... Sí. ( Silenci ) Tenim una nit pendent, la recordes? Les nostres agendes no han coincidit... Però podriem fer-les coincidir. No creus?

Ella- ... Podriem. Te n'has adonat? No portem ni dos minuts de conversa. Fa un any que no parlem i encara recordes que tenim una nit pendent... Per què sempre que parlem, acabem parlant de "la nit"

Ell- Perquè és preciosa

Ella- No ho saps, ha passat molt de temps. Això, podràs dir-ho quan passe, si passa.

Ell- No tinc cap dubte, que ho serà...

Ella- ... potser

Ell- Què no vols viure eixa nit?

Ella- ...

Ell- Gran resposta

Ella- És una pregunta tonta. Saps de sobra la resposta.

Ell- No t'abellix que arribe? Que siga quan abans?

Ella- Mmmmmm... la veritat? Si ha d'arribar eixa nit, arribarà. Em dóna igual, més prompte que més tard. Estic segura que m'agradaria tant viure-la ara, com d'aci 1 any o 2...

Ell- Caram! Què bonic... tres anys més tard...