Queda ja lluny

M'has demostrat que eres imprevisible, que tens moltes sorpreses per a mi.

Tu no ho saps, perquè no eres de carn i os... Per favor dona'm el control sobre el temps.

Com ella vol, al lloc més paradisíac de l' univers. Llibre interminable. Per què té eixa mirada? I la pell? I el seu somriure capaç d'il.luminar l'ànima més apagada de la humanitat

Honesta, pura, dolça, comprensiva, somiadora, bellíssima, racional, amb caràcter, apassionada, sincera, clara...

I què he de fer si el seu somriure besa l'aire que respire?

I què he de fer si els seus passos ara que s'allunyen són com meteorits que ataquen el meu planeta?

I què he de fer si en el silenci escolte la seua mirada?

I què he de fer si últimament només em calce per anar a trobar-la?

I què he de fer si l'única cosa que vull és tancar ràpidament els ulls per a que no s'escape la seua mirada...

Estimada existència, bé tu saps que no dic mentides. Confiaré en l'encert de la teua decisió.